Amb el títol de l'entrada, la Fundació Jaume Bofill ens proposava realitzar un seguit de tallers sobre diferents aspectes educatius el dissabte 29 de setembre.
Com sempre en aquesta mena d'actes has de triar entre opcions molt atraients; gammificar una activitat educativa, crear narracions digitals per Sant Jordi amb Scratch, hibridar ciència i art o altres dues matèries aparentment allunyades, crear un recurs avaluatiu que fomenti l'autoconeixement de l'alumnat, reflexionar sobre els espais d'aprenentatge o plantejar com vincular el centre educatiu amb la comunitat eren propostes a les que hagués anat, però la possibilitat de fer un projecte col·laboratiu de ciència ciutadana no es podia deixar perdre.
A l'arribar a l'escola Octavio Paz em van rebre els comentaris dels que ja havien tingut ocasió de veure els espais, els "ja veuràs quines aules!" és repetien com a fórmula de salutació als nouvinguts. Una mica més tard, vaig veure que no era una exageració. Passadissos aprofitats com a racons de lectura o aules amb taules i cadires amb rodes que es poden acumular en un racó deixant espai lliure o es poden distribuir en funció de la mena de treball que vulguis fer, són només un parell d'exemples de les troballes que, com si de turistes japonesos es tractessin, els docents anaven fotografiant amb el mòbil.
Va començar la jornada amb la salutació de l'Oriol Ripoll com a amfitrió de l'acte, i tot seguit en Jaume Jornet ens va parlar de la raó de ser de la cocreació i d'algunes maneres de compartir el coneixement entre iguals. Així, va parlar dels Open Spaces (un Edcamp ideal), els World Cafè, o els Fishbowl com a tècniques que permetien que grups més o menys grans de persones poguessin mantenir una discussió sobre un tema i es pogués realitzar un aprenentatge sense un referent en forma de conferenciant.
La segona part de la jornada corresponia als diferents tallers que tenien com a títol general "l'educació demà... en beta!". En el meu cas havia de trobar-me amb la Marta Sanz i el Quique Vergara per mirar de fer un treball cooperatiu per crear un projecte de ciència ciutadana escolar.
La Marta i el Quique van començar el taller utilitzant un fil conductor molt cinematogràfic i ens van mostrar alguns exemples de Ciència Ciutadana per tal que triéssim el que ens semblava més interessant per realitzar el taller. Jo vaig formar part del que pretenia col·laborar en la identificació individual de balenes. Guiats per la Marta i el Quique en el procés, vam desenvolupar un primer borrador d'un projecte per treballar a primer d'ESO utilitzant Happy Whale com a fil conductor dels diferents aprenentatges. No vam acabar la feina prevista, ni vam poder oferir un prototip viable, però vam parlar molt de ciència ciutadana i d'educació; i de com haurien de ser les coses, i de com són. Això no hagués estat possible sense la paciència i la flexibilitat per canviar els plans del Quique i la Marta, i sense la presència de la Maria Isabel Nadal Farré i la seva capacitat per fer-nos anar una mica més enllà en la nostra visió de l'educació.
La jornada va finalitzar amb una posada en comú del que havíem creat els diferents grups i amb la petició de l'Oriol Ripoll de continuar compartint, començant per inscriure'ns en el mapa de la innovació educativa. Un dia d'aquest ho faré.
