Estic assegut a una cadira del centre cívic que tinc assignat com a colegi electoralt. En breus minuts seran les 0:00 del dia 1 d'octubre i estic aquí per fer possible un referèndum que alguns dels que em governen diuen que és il·legal, encara que ha estat convocat per alguns altres dels que em governen. Al meu voltant gent de totes les edats es reparteix per les cadires o el terra, en altres espais dormen o ho intentent.
Un petit grup vigila la porta, els mossos han vingut en dues ocasions i probablement tornaran. Els mòbils bullen i les converses es succeeixen, es parla del que estem fent, del que passarà d'aquí unes hores, però també del que esperen pel futur, de feina. Una noia intenta estudiar sense aconseguir-ho.
A través de les xarxes ens arriba la notícia que els milers de policies que s'han desplaçat per evitar la votació han començat a moure's. No sabem que faran, però no esperem res de bó.
Els que estem aquí tancats som els veïns del barri, no acostumen a ocupar locals ni a tenir en el nostre futur immediat la possibilitat de que algun cos de seguretat ens consideri el seu objectiu. Molts no han conegut la època en que els enfrontaments amb els antidisturbis eren habituals, d'altres ho recorden com un fet llunyà.
No sé si tinc raó, en voler votar, o no; però sé que, si la raó la tenen els que estan reprimint el desig de molts de ser preguntats pel seu futur. M'estimo més estar equivocat que estar amb ells.
En breus minuts serà la 1:00. Vaig a intentar dormir. El dia d'avui serà llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada