BREAKOUT EDU PER INICIAR EL CURS

Quan vaig saber que aquest any seria tutor d'un grup amb una dinàmica força negativa, vaig tenir clar que calia començar d'una manera totalment diferent. Aquesta idea també la compartia la meva companya de tutoria, per aquesta raó vam decidir deixar-ho clar ja el primer dia i vam a donar forma al nostre primer breakout edu.


El primer dia de curs, els alumnes de tercer d'ESO de l'escola on treballo es disposaven a entrar a la seva classe però a la porta es van trobar una senyal de perill es biològic i un cartell que indicava que havien d'anar a la sala d'actes. Una vegada allà els tutors que tindrien aquest any els vam informar que l'única manera de poder accedir a les classes era prendre un antídot que es trobava a una capsa tancada amb 8 cadenats i per poder obrir-los calia utilitzar les fitxes amb les pistes que acompanyaven la capsa.

Només començar a repartir les fitxes van adonar-se de la relació que tenien amb els cadenats i a agrupar-se per poder obrir-los. Al cap d'una estona, la feina conjunta de gairebé tots va començar a donar els seus fruits i els cadenats s'obrien un darrera l'altre fins aconseguir alliberar la caixa que contenia una benvinguda i els "antídots".

Personalment em va resultar curiós veure com l'enfocament que donaven a algunes pistes era radicalment diferent a com les havíem pensat, creient que la dificultat era molt més gran o deduint informació que ni tant sols ens havia passat pel cap. Com a

exemple la fitxa de Clash Royale on vam posar una imatge on apareixia un Baby Dragon. Per apuntar cap a quin personatge de l'arena calia mirar el vam posar al costat, tenint la precaució d'esborrar qualsevol número. Amb aquesta informació alguns alumnes més coneixedors del joc van decidir que la pista donava 4 (valor del drac), en lloc del senzill 1 (un drac) que havíem pensat.

Aquella estona, observant els alumnes quan intentaven obrir els cadenats, ens va donar molta informació sobre com interaccionaven entre ells i crec que els vam deixar amb una bona primera impressió i amb la idea que les coses anirien de manera diferent aquest curs. 

EDCAMP SUMMIT 2018

Fa temps que sóc fan declarat dels Edcamps. He anant a uns quants i n'he organitzat un parell, i em semblen una manera fabulosa de formar-se, compartint amb els altres coneixements propis a canvi dels seus. A més, m'agrada tenir la possibilitat de triar entre diverses sessions i canviar si en la que estic no m'aporta res. A aquestes trobades obtinc sovint l'energia i les ganes d'aprendre i de compartir que manquen a altres àmbits de la meva vida com a docent i acostumo a sortir amb la sensació d'haber rebut molt més del que he donat.


Una vegada l'any els organitzadors de diferents Edcamps i altres persones interessades realitzen una trobada amb els mentors i la promotora del moviment que rep el nom d'Edcamp Summit. Enguany ha tingut lloc el dissabte 6 a la Lleialtat Santseca, un espai que cada vegada que vaig m'agrada més.

Aquest any la Neus Giménez, promotora del moviment, i els mentors ens han volgut mostrar quina evolució de la manera de fer un Edcamp han pensat. Aquest nou model coexistirà amb l'original i es basarà en proposar reptes als participants per resoldre al llarg de les sessions. No ens han dit el motiu pel que han valorat afegir aquest nous formats, però suposo que han detectat un cert cansament del model en alguns participants habituals. Tot i que no és el meu cas, no em sembla gens malament la nova manera.

Després de la pausa pel cafè, hem posat en pràctica aquesta idea d'intentar resoldre un repte. Hi havia tres propostes; "com crear nodes d'aprenentatge segons grups d'interés", "com arribar a nous sectors i interessos" i "com podem crear un espai virtual". Encara que tots tres em semblaven molt interessants, he anat a aquest últim i hem intentat trobar una solució que sigui coherent amb el moviment Edcamp i que permeti generar una comunitat virtual, complementaria a les trobades presencials. Com sempre en aquestes situacions, el més enriquidor és l'intercanvi d'idees que es genera, però crec que vam embastar una posible opció força correcta.

Després de compartir tots plegats les nostres solucions i de crear plegats un trencaclosques amb el que ens endúiem i el que aportàvem ens hem acomiadat fins la propera, que segur que hi serà.

CONSTRUÏM AVUI L'EDUCACIÓ DE DEMÀ

Amb el títol de l'entrada, la Fundació Jaume Bofill ens proposava realitzar un seguit de tallers sobre diferents aspectes educatius  el dissabte 29 de setembre.

Com sempre en aquesta mena d'actes has de triar entre opcions molt atraients; gammificar una activitat educativa, crear narracions digitals per Sant Jordi amb Scratch, hibridar ciència i art o altres dues matèries aparentment allunyades, crear un recurs avaluatiu que fomenti l'autoconeixement de l'alumnat, reflexionar sobre els espais d'aprenentatge o plantejar com vincular el centre educatiu amb la comunitat eren propostes a les que hagués anat, però la possibilitat de fer un projecte col·laboratiu de ciència ciutadana no es podia deixar perdre.

A l'arribar a l'escola Octavio Paz em van rebre els comentaris dels que ja havien tingut ocasió de veure els espais, els "ja veuràs quines aules!" és repetien com a fórmula de salutació als nouvinguts. Una mica més tard, vaig veure que no era una exageració. Passadissos aprofitats com a racons de lectura o aules amb taules i cadires amb rodes que es poden acumular en un racó deixant espai lliure o es poden distribuir en funció de la mena de treball que vulguis fer, són només un parell d'exemples de les troballes que, com si de turistes japonesos es tractessin, els docents anaven fotografiant amb el mòbil.

Va començar la jornada amb la salutació de l'Oriol Ripoll com a amfitrió de l'acte, i tot seguit en Jaume Jornet ens va parlar de la raó de ser de la cocreació i d'algunes maneres de compartir el coneixement entre iguals. Així, va parlar dels Open Spaces (un Edcamp ideal), els World Cafè, o els Fishbowl com a tècniques que permetien que grups més o menys grans de persones poguessin mantenir una discussió sobre un tema i es pogués realitzar un aprenentatge sense un referent en forma de conferenciant.

La segona part de la jornada corresponia als diferents tallers que tenien com a títol general "l'educació demà... en beta!". En el meu cas havia de trobar-me amb la Marta Sanz i el Quique Vergara per mirar de fer un treball cooperatiu per crear un projecte de ciència ciutadana escolar.

La Marta i el Quique van començar el taller utilitzant un fil conductor molt cinematogràfic i ens van mostrar alguns exemples de Ciència Ciutadana per tal que triéssim el que ens semblava més interessant per realitzar el taller. Jo vaig formar part del que pretenia col·laborar en la identificació individual de balenes. Guiats per la Marta i el Quique en el procés, vam desenvolupar un primer borrador d'un projecte per treballar a primer d'ESO utilitzant Happy Whale com a fil conductor dels diferents aprenentatges. No vam acabar la feina prevista, ni vam poder oferir un prototip viable, però vam parlar molt de ciència ciutadana i d'educació; i de com haurien de ser les coses, i de com són. Això no hagués estat possible sense la paciència i la flexibilitat per canviar els plans del Quique i la Marta, i sense la presència de la Maria Isabel Nadal Farré i la seva capacitat per fer-nos anar una mica més enllà en la nostra visió de l'educació.

La jornada va finalitzar amb una posada en comú del que havíem creat els diferents grups i amb la petició de l'Oriol Ripoll de continuar compartint, començant per inscriure'ns en el mapa de la innovació educativa. Un dia d'aquest ho faré.

ARA QUE EL CURS COMENÇA

Tot just hem començat el curs. Dies abans de l'arribada dels alumnes, els claustres dels diferents centres hem organitzat el curs.

Diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), en la seva versió on line, que claustre és la junta de professors d'un centre d'ensenyament. Hi ha, però, tot un conjunt de docents (i no docents) amb els que compartim projectes i neguits que no entrarien en aquesta definició i que alguns han començat a anomenar claustre virtual.

El meu claustre virtual és divers, i no sempre és virtual (a alguns només els trobo de manera presencial). Però rebo dels seus component molt més del que els puc donar. Sovint em trobo amb molts d'ells amb el sentiment de ser un frau, de mantenir amb ells una relació profundament asimètrica on surto guanyant.

No vull dir noms perquè no em vull deixar cap, però a tots aquells que em vau donar tant el curs passat (i em continuareu donant aquest) us vull donar les gràcies.

X JORNADA DE PROGRAMACIÓ I ROBÒTICA EDUCATIVA

Aquest dissabte 26 ha tingut lloc la Jornada de Programació i Robòtica Educativa 2018 (JPRE), coneguda per molts com Jornada Programa.

La JPRE és, sense cap mena de dubte, l'esdeveniment estrella en aquest petit món de la programació i la robòtica. Com li he sentit dir en alguna ocasió al Pau Nin: "Si només pots anar a un dels molts actes que es fan al llarg de l'any, que sigui aquest". El mateix Pau ho compara amb el dinar de St. Esteve. A mi m'agrada més veure-la com la festa major de la programació i la robòtica.

Inscriure's a la JPRE implica triar a quine ponències i tallers vols assistir, i això sempre suposa un petit drama ja que NO POTS ANAR A TOT! i tot el que es tracta és interessant. Si no ho creieu feu una ullada a tot el que s'oferia aquest any. Però a més, a la Jornada Programa et trobes amb aquells companys amb els que has coincidit al llarg de l'any en altres esdeveniments, i també amb els que fa temps que no trobes i això et dona l'oportunitat de saber d'ells.

A mi m'estressa una mica no tenir temps per poder parlar amb tranquil·litat amb tots els que voldria, sovint ni tant sols arribar a creuar més d'una salutació. La jornada és intensa i el temps passa volant. Aquest any hi havia tota la colla que participem de manera més o menys regular als ScratchEd Barcelona Meetup, alguns dels organitzadors i molts dels assistents de l'Edcamp STEAM (o altres edcamps), participants a l'Eduhack, i companys que no veia des de la jornada de l'any passat.

Aquest any, en Javier Gonzalez Abad (director del Citilab) en la seva salutació, ens va recordar que ens dirigim cap a la societat del coneixement i ens va encoratjar a remar en la direcció

que creiem. Tot seguit va intervenir en Jordi Vivancos per parlar del pla STEMcat. A mi sentir parlar d'STEM em provoca una certa esgarrifança, crec honestament en el concepte STEAM (més enllà d'afegir les Arts) i em sap greu que la Generalitat hagi patinat en això.

El pla STEMcat té quatre eixos d'actuació que incidiran sobre el professorat (formació), els estudiants (competències), les empreses (participació) i la societat (promoció). Tota la informació d'aquest pla estarà disponible en breu en una web.

La jornada va continuar amb una taula rodona moderada per la Digna Couso, on hi havia una representació paritària de profesionals de la programació i la robòtica educativa. Algunes de les idees que van generar més polèmica van estar relacionades amb si realment la programació, la robòtica o el pensament computacional són una moda que desapareixerà o si formen part de la visió del món que permetrà als infants formar part de la societat. També es va parlar de si calia feminitzar la robòtica, d'evitar la bretxa digital, d'inclusió o de no perdre de vista la perspectiva mediambiental en els projectes.

Abans de les ponències vam poder esmorzar mentre fèiem el que es fa a tota festa major, saludar a amics i coneguts al temps que vas a fira; en aquest cas la fira d'empreses, amb algunes novetats (molta impressora 3D)  i la d'alumnes, amb projectes genials presentats pels propis estudiants. Va ser en aquesta estona que en Frank Sabaté en creuar-se'm em va dir : -surts a la meva presentació!

En el primer bloc de ponències vaig anar a les 3 que havia triat (d'una oferta de 18) on el Marc Camacho ens va explicar com treballa amb un grup format per alumnes de diferents nivells de l'ESO amb interès per la programació, la Mireia Dosil ens va mostrar la seva feina introduint la criptografia a classe, i la Irene Puig com s'ho fa per motivar els seus alumnes en l'estudi de les ciències i la tecnologia.

En el segon bloc, tenia clar que havia d'anar a veure què volia dir en Frank, però també que les ponències que havia triat m'interessaven. La primera anava a càrrec de la Núria Alonso, en la que ens explicava el projecte que estan fent al raval els cooperativistes de Colectic amb el projecte "Makers per la inclusió". La sorpresa va ser quan vaig veure que l'acompanyava el

Pep Oliveras, encara que no estava al programa. En Pep va iniciar una dinàmica per a la que ens va demanar que penséssim una carta i després ens la imprimíssim, posant una ma al cap i l'altra sota de la cadira; d'algunes d'aquestes impressores imaginaries van sortir cartes amb diferents logotips que calia relacionar amb la nostra pràctica docent. Amb la carta del cor i les fletxes, la Rita Barrachina va associar-ho amb el que li diu als seus nois i noies: "no et quedis amb la solució que et dono. Sempre hi ha altres opcions".

La segona ponència, la presentava l'Adrià Delgado sobre introduir l'internet de les coses amb Arduino i Blynk. La tercera la vaig sacrificar per anar a veure què volia dir en Frank. Per sort, la seva era la última del bloc i, encara que anaven més avançats que nosaltres, no havia finalitzat. La ponència tractava sobre "10 coses

que he aprés amb l'Scratch que han canviat la meva manera d'ensenyar" i vaig arribar a la 9, just a temps; la número 10 la va il·lustrar amb una imatge del dia que alguns vam anar a l'escola Projecte com a membres del C.R.A.P. (Centre de Recerca d'Activitats Paranormals) al temps que parlava de la importància de compartir: "Compartir és viure".

Abans de dinar em vaig trobar amb en Miquel Sànchez (al que conec per viure en el mateix barri) que em va fer un fabulós resum-exhibició de la seva ponència sobre Minecraf Education.

Després de dinar; en Raül Morera, un company de feina em va dir si l'acompanyava al cotxe a canviar-se. "Per què?" Al seu taller necessitaven roba vella perque reproduïen el procés creatiu de Pollock, Rothko i Miró amb pintures i papers primer, i amb Scratch després. Tot un projecte STEAM! El meu taller era més tècnic: en Bernat Romagosa m'havia deixat amb ganes de Microblocks després de la

seva xerrada al 8é Meetup, de manera què em vaig apuntar al seu taller i no em va decebre. Amb una placa microbit i l'entorn GP (n'hi haurà també SNAP!) vam poder veure el potencial que podrà arribar a tenir (ara mateix encara està en pre-alfa). De moment, quan comenci el curs vinent, han previst tenir una versió estable.

La Jornada va acabar com es mereixia el haver arribat a complir els primers deu anys. Brindant amb cava (o suc),   menjant bombons amb el logo,  i amb molta alegria. Molts ens retrobarem diverses vegades al llarg de l'any (sense anar més lluny el dia 28 de juny hi ha un edcamp dedicat a la programació i la robòtica educativa) però l'any vinent tornarem a voler ser al dinar de St Esteve dels docents en Programació i Robòtica educativa, a la Festa Major del Bit.

UN PETIT BREAKOUT

La intenció d'aquesta entrada és explicar un breakout per a infants de 6-7 anys, que no tenia cap intenció educativa. Amb la quantitat d'experiències de microgamificació que es fan i la seva qualitat, mostrar aquesta només pot ser per deixar clar que tots podem fer-ho.

Abans, però, he d'explicar els antecedents.

Els antecedents.

Al mes de març, a l'Edcamp Badalona vaig anar a la sessió sobre gamificació, room scape i breakout educatius. En Quique Vergara i la Marta Sanz ens van explicar les seves experiències a primària i secundària i van compartir un munt de recursos... Que ja coneixia! En aquell moment vaig tenir clar que no era la informació el que possibilitava que ells ho haguessin fet i jo no.

En aquestes circumstàncies va arribar el moment de preparar la

festa amb la que el meu fill gran i alguns dels seus companys de la classe de la Natura celebraven el seu aniversari, i se'm va acudir proposar de fer un breakout dins de la festa.

Com tot ha de passar al mateix temps la festa havia de fer-se el mateix cap de setmana que l'STEAM conference.

La història.

Algú molt dolent (tant que no té ni nom) s'introdueix el dia d'abans de la festa, en els telèfons dels pares de tots els nens i nenes que hi aniran, per enviar un missatge*. La informació que conté els deixa molt preocupats.

Unes hores més tard apareix un altre missatge*, aquesta vegada dels follets de la natura, que expressen la seva intenció d'enfrontar-se al dolent.

Al vespre (alguns ho van sentir al matí següent) es rep un segon missatge* dels follets. Necessiten ajuda per alliberar els "Poders de la Natura".



Dissabte a la tarda, al arribar a la festa, els infants es van trobar amb un cofre tancat amb una aspa de control de 6 cadenats numèrics i 6 sobres al costat. Cada sobre tenia un gomet del mateix color que un dels cadenats i al seu interior hi havia tres proves numerades, una per cada xifra de la combinació.

El joc.

Una vegada van ser-hi tots, van fer sis grups, cadascun amb una insígnia, i van buscar alguns pares i mares que els ajudessin. Llavors van agafar un dels sobres.

La primera prova consistia en un trencaclosques. Al muntar-lo es veia una imatge relacionada amb la natura que contenia un nombre, el primer del cadenat.

A la segona prova calia que trobessin les imatges de l'organisme que els deia una endevinalla i comptessin quantes n'hi havia de diferents. Aquestes imatges estaven enganxades en els pares que assistien a la festa (fer-ho així va ser per evitar que algú aliè a la festa les agafés). D'aquesta manera obtenien el segon nombre del cadenat.

La tercera prova consistia a localitzar un punt del parc on es feia la festa i obtenir l'últim nombre, a partir de la pista que es donava. La festa va ser al Parc del Turó de la Peira, un petit promontori amb una creu a dalt de tot on es veuen les torres de l'antiga incineradora de Sant Adrià del Besos, amb diversos bancs al seu voltant i una font. També hi ha un camp de futbol amb fanals i porteries, i una caseta de jardiner. 

Els sis grups de nens i nenes, amb ajuda dels pares, van aconseguir obrir el cofre on es trobaven els "Poders de la Natura" i ... unes bosses amb llaminadures.

Conclusions.

Ha estat una primera experiència en la creació d'un breakout, encara que ja havia fet algun joc de pistes. Crec que tenir l'objectiu d'obrir el cofre (suposo que passa el mateix amb l'objectiu de sortir d'un scape room) li dona un plus d'interès.

Per finalitzar.

La intenció del breakout era que els nens i nenes passessin una estona entretinguda durant la festa d'aniversari i crec que així va ser. Si calgués aprofitar-ho amb intenció educativa a l'aula, s'hauria de canviar l'última prova (utilitza el context del parc) i mirar quins objectius didàctics es poden acomplir. No crec que això últim fos gaire difícil.


* Per fer els missatges vaig utilitzar voice changer whith effects per android.

STEAM AMB H D'HUMANITAT

A l'entrada anterior parlava de l'edcamp que inicià una setmana STEAM a Barcelona, l'STEAM conference. 

Aquest any els actes que han tingut lloc han estat molt dirigits a disminuir la desigualtat de gènere en STEAM. Aquesta intenció ha fet que em fixés en la proporció de dones entre els o les conferenciants i, si bé hi ha hagut un increment respecte l'any passat (no he pogut obtenir dades d'altres anys) la STEAM conference 2017 no va ser tampoc majoritàriament masculina. Trobant ponents de tan alta qualitat en tots dos generes, costa de creure que encara haguem de fer molta feina per aconseguir la paritat.

Del dimecres 18 al dissabte 21, van tenir lloc un gran nombre d'actes. Aquesta entrada ha intentat reconstruir la major part d'ells i contenir la informació rebuda de forma directa o indirecta.

Dimecres i dijous, temps per a l'Ada i l'equitat.

Dimecres va ser un dia destinat al projecte STEAM4U que pretén que tot l'alumnat senti que pot fer STEAM. Segons els responsables d'aquest projecte, és en la franja que va dels 10 als 14 anys on les noies deixen de tenir la percepció que són capaces de realitzar les tasques més tècniques o científiques amb el mateix grau d'èxit que els nois. Potser després d'un estudi, publicat a Science, on rebaixa l'edat als 6, caldrà que incrementin la franja d'actuació, o potser caldrà que assumim tots plegats la nostra responsabilitat en aquesta situació i en el seu canvi.

Encara que dimecres Ada Lovelace també va ser homenatjada, dijous va ser l'absoluta protagonista amb l'espectacle Ada.Ada.Ada de Zoe Philpott, en que els espectadors formaven part de la seva màquina analítica.




Posteriorment va tenir lloc una conversa sobre "Aprenentatge, STEAM i gènere" moderada per la Carol de Britos on van intervenir la Cristina Pujades representant la "S", la Francesca Bria com a "T", la Nuria Montserrat va ser l"E", í la mateixa Zoe Philpott (ja sense el vestit de leds) l'"A" i finalitzava l'acrònim la Marta Casanellas com a "M".

Els tallers del divendres al matí.

En tots els actes d'aquesta mena, hi ha un moment terrible en què has de triar on vols anar i sempre et quedes amb les ganes d'assistir a algun esdeveniment. De tots els tallers només es podien triar dos. El primer em va permetre conèixer en Jibo i en Cozmo, dues joguines robòtiques molt entretingudes, que no deixarien de ser això si no fos per que poden ser programades amb extensions d'Scratch 3.0; però vaig trobar molt més interessants les altres extensions que tenien en els seus projectes, que encara que de forma molt experimental, poden donar un gran potencial a Scratch i permeten introduir el concepte d'IA.

El segon taller, em va permetre conèixer l'experiència del living lab que hi ha a la biblioteca Miquel Batllori de Sant Cugat i treballar de nou les tècniques de disseny orientat a l'usuari que ja havien practicat a l'eduhack. Caldrà anar a conèixer en persona com funciona aquest espai.

Encara que no vaig assistir al taller de realitat augmentada i realitat

virtual del Francesc Nadal, tots podem gaudir de la presentació que va utilitzar, gràcies a que la va compartir.

Taller - Workshop on 4th Steam Conference - Realitat Augmentada i Realitat Virtual from Francesc Nadal Rius

L'Artur Tallada i el Xavier Rosell també han compartit els materials del seu taller sobre Disseny i creació en 3D.  

El Xavier Rosell també va donar l'enllaç a un article de l'Ara sobre llibres de tecnologia creativa per a grans i petits.

Les conferències.

Al llarg de la tarda de divendres i el matí de dissabte van tenir lloc 6 conferències amb les seves corresponents presentacions (que són també una conferència) i l'estona de conversa. A més, sovint, en aquesta mena d'actes és tant interessant el que es diu a la sala, com el que es comenta a les xarxes socials, en especial a Twitter.

De forma molt breu, els conferenciants van tractar els següents temes:

La Laia Sanchez va iniciar les conferencies de la tarda de divendres, parlant de la igualtat d'oportunitats en l'accés a les

experiències STEAM i va presentar la Netricce Gaskins, que ens va parlar sobre el paper que tenen les comunitats de cada lloc en la cultura STEAM. Per a ella l'obra de Gaudí és una mostra de les connexions STEAM. La Netricce també ens va parlar del projecte basat en un vestit de la pel·lícula Black Panther, i ens va compartir una rúbrica per avaluar projectes maker.

La segona conferència la va presentar en Cecílio Angulo, defensant noves accepcions de les lletres d'STEAM al temps que introduïa a

l' Stefania Druga. Ella va  recordar que la generació d'infants actual és la primera que ha començat a créixer amb Intel·ligència Artificial, i que la percepció que tenen d'alguns aparells (incloses joguines) que la incorporen pot afavorir que els influenciïn en decisions de tipus moral.

La tarda va finalitzar amb el Marc Sibila parlant del que és maker i tocant la seva fenderino, abans de presentar el Ryan Jenkins (Cofundador de Wonderful Idea Co)que ens va parlar de la necessitat de l'aprenentatge no planificat, i del que la mentalitat tinker pot aportar a l'ensenyament.

Dissabte va començar amb Santiago Fuentemilla explicant que les habilitats més demanades en els treballadors en el 2020 no seran

les mateixes que en el 2015. En només 5 anys hi ha canvis molt importants. Tot seguit ens va presentar la Karen Varmeulen que ens va parlar de la importància de crear ciutadans que entenguin i gestionin la tecnologia i no la agafin com un element neutral. Va plantejar que contruïm per que ens ajuda a entendre el mon, pel conegut efecte IKEA (valorem més allò que muntem nosaltres) i per que ens permet qüestionar altres creacions; va ser llavors quan ens va presentar l'Esteban Quispe, un maker bolivià que troba els elements necessaris per les seves creacions als abocadors. 



Al llarg de la seva conferència la Karen va fer referència al Smart kids lab, al Playbook for innovation learning, al Invent to learn de la Sylvia Martinez i va plantejar la creació de grups d'interessos STEAM (dilluns dels makers), aquesta última idea em recorda força els diferents meetups existents, sobretot el ScratchEd Meetup, o les comunitats com els VHL.

El matí va continuar amb l'Eduard Vallory comentant l'article de Science sobre la percepció de les habilitats en nens i nenes de 6 anys, de com el canvi en educació és necessari malgrat les

dificultats i ens recorda la publicació de la Fundació Bofill sobre entorns d'aprenentatge innovadors. Finalment ens va presentar el Lasse Leponiemi de l'organització HundED. Amb l'angoixant idea que el món canvia més ràpid que les escoles (estarem sempre en el passat?) cerquen les innovacions que es fan per tots els continents per tal que les pugui conèixer tothom.

La Mariona A. Ciller va fer una presentació-conferència conjunta amb la Christa Flores sobre els projectes que realitza intentant redefinir l'ensenyament STEAM per a un futur incert. Aquí el seu llibre.

Malgrat que després de l'última conferència va tenir lloc la cloenda de les sessions; a la tarda al CCCB van clausurar-les amb una conferencia sobre Ada Lovelace.

Si a algú no li agrada la paraula STEAM la canviem

O canviem el que volen dir les lletres. Només 2 de les 5 lletres van acabar l'STEAM conference sense que les dotessin de nou significat. Va començar Cecilio Angulo en la seva presentació de Stefania Druga que va proposar que la "S" reflectís el component "Social" que ha de tenir tot projecte STEAM, i la "A" la "creAtivitat". Pel  Ryan Jenkins en el seu "Tinkering i aprenentatge no planificat a l'aula" que va plantejar canviar el significat de la "M" pel de "Música", deixant clar que no era casual que l'Instronik Marc Sibila l'hagués presentat. Finalment la Christa Flores parlant de "Com redefinir l'ensenyament STEM per a un futur incert" va tornar a modificar el significat de l'"A" per "Autenticitat" i per "Accés".

En un futur cada vegada més incert i canviant, ningú no pot plantejar-se que el seu entorn no canviï. Li podem dir STEAM, o senzillament li podem dir realitat.

L'STEAM NO ÉS PER A MI.

Dissabte van finalitzar 8 dies en què a Barcelona s'ha viscut l'esperit STEAM amb intensitat.

El dia 14 van començar els actes de l'STEAM Conference amb un edcamp i va ser quan convidava a una companya a participar, que va dir alguna cosa semblant al títol de l'entrada i, malgrat que ho vaig intentar, no em vaig ensortir a convence-la. Potser va ser la meva poca eloqüència, potser la meva incapacitat per donar-li les raons adequades, o potser que ella ja havia decidit que un concepte tan aglutinador com l'STEAM no era per a ella.

El dia 14 els organitzadors ens vam distribuir les sales que el Cosmocaixa ens cedia per a l'edcamp i em va tocar la sala alfa, no sense fer alguna broma amb els companys de l'organització sobre les radiacions (som així de friquis).

I els edcampers van començar a arribar...

Per aquell que no conegui què és un edcamp, es tracta d'una trobada on tothom pot aprendre de l'experiència -experteses en diuen- dels altres. El primer que cal decidir és de què es parlarà, i per fer-ho s'omple el mapa de sessions -una graella on hi ha els espais i les franges horàries- amb post-its amb allò que vols oferir. La gent després tria on vol anar en funció dels temes que surten.

En aquesta ocasió, a més, l'edcamp formava part dels scratched meetup.

De les 10 sessions (5 per franja horària) que van formar el mapa de l'edcamp STEAM, a 4 es va parlar de robòtica i programació (un clàssic dels edcamps), però també es va parlar de gamificació (un altre clàssic), de Disseny Universal d'Aprenentatge, de formació de formadors o de la bretxa entre empresa i escola. I al meu espai? a la sala alfa es va parlar d'STEAM a Infantil i Primària la primera sessió i d'STEAM a Secundària la segona. ERA PERFECTE! Semblava que ho hagués triat!

Amb les paraules "l'STEAM no és per a mi" al meu cap, vaig escoltar com gent de tots els nivells i formacions explicaven què era l'STEAM per a ells i què consideraven que havien fet en STEAM. A partir d'una pregunta capciosa d'un dels participants (feu STEAM? o feu SCRATCH?), que per sort en Frank Sabaté no va sentir, els edcampers van explicar com aplicaven STEAM al fer robòtica, al fer projectes interdisciplinaris, o al fer la mona de pasqua amb els nens.

Com més sentia les diferents aportacions que feien els edcampers, més clar tenia que l'STEAM podia ser per a tots, i és que la frase que millor resumeix l'esperit amb que vam sortir la va dir un dels participants citant algú que no recordava; STEAM, més que un acrònim  (Science Technology, Engineering, Arts & Mathematics) cal prendre-ho com una forma de veure l'educació en què les diferents disciplines puguin fer aportacions a un projecte comú més enllà de "poso la meva activitat al TdS". Una forma d'entendre l'aprenentatge molt més rica i eficaç.

Si a algú no li agrada la paraula STEAM la canviem, però ningú pot dir que el que implica no és per a ell o ella.

EL VELOCIREPTE

Ho reconec, les ganes dels meus fills de conèixer noves històries ha superat la nostra capacitat de compra. Miren i remiren els contes i còmics que ja tenen, recordant sovint el text escrit com si l'estiguessin llegint o intentant desxifrar els sons de les diferents lletres per esbrinar què posa. Però volen més, i aquesta circumstància va fer que comencéssim a anar a la Biblioteca  de Vilapiscina i la Torre Llobeta i allà va ser on vam descobrir la iniciativa que té per nom el títol de l'entrada.

El Velocirepte, dirigit també a adults, consisteix a endur-se en préstec un llibre d'una temàtica concreta cada mes. Així si al gener havia d'estar relacionat amb Àfrica, al febrer ha de contenir un monstre.

Al gener (Àfrica no és un país) vam agafar En Ferran enfadat de l'autora sud-africana Hiawyn Oram, una història sobre un enuig davant d'una frustració; i On és Jamela?, situat al continent africà, sobre una nena que ha de marxar d'on viu.

Els llibres del febrer (hi havia una vegada un monstre...) ja els tenim a casa, un còmic d'Astro-ratón y bombillita pel gran i El monstre de la Sra. Mo pel petit, que ens acompanyaran uns dies.

Encara que només portem dos mesos, ara mateix els meus fills estan entusiasmats; poden emportar-se de la biblioteca la tira de llibres, algun relacionat amb el repte, tenen un carnet amb el seu nom on posa el títol del llibre del mes i els marquen, quan el tornen, que han assolit el repte.

No crec que el Velocirepte faci que els meus fills llegeixin més del que ja ho fan, però els dóna l'oportunitat de tenir un relació amb la seva biblioteca de referència molt més interessant que la de lloc on poder agafar més contes. 

8 SCRATCHED MEETUP BARCELONA

El dissabte 20 de gener va tenir lloc una trobada dintre de les que es realitzen com a ScratchEd Barcelona al Punt Multimedia.

Les ScratchEd Meetup són trobades d'educadors que tenen en comú el llenguatge de blocs Scratch. La majoria tenen lloc a diferents ciutats dels Estats Units, algunes al Canada i dues a Europa (Barcelona i Savolinna -Finlandia) Però en elles no es parla només d'Scratch, les inquietuds dels participants són les que determinen quins seran els temes a tractar en les dues sessions separades per un esmorzar.

En la vuitena trobada vaig assistir a les sessions on es van tractar els temes relacionats amb Snap!. L'ocasió ho mereixia ja que hi era en Bernat Romagosa, un dels artífex d'aquest llenguatge i algunes de les seves variacions.

A la primera sessió en Bernat ens va parlar de Beetle Blocks, un llenguatge de programació visual amb un aspecte molt semblant a Snap! que permet realitzar estructures en 3D. Encara que ja coneixia aquest recurs, no havia tornat a la seva pàgina des que en la CodeWeekEU 2015 vaig fer un taller amb els alumnes. En aquella època encara estava en beta, i podies entrar amb l'usuari d'Snap! Les explicacions d'en Bernat em van fer venir moltes ganes de tornar a trastejar amb la marieta.


En l'esmorzar vaig poder preguntar a en Bernat per l'opció de xarxa social d'Snap!, una mancança important que trobes quan vens d'Scratch i la seva potent comunitat. Sembla que encara caldrà esperar una mica, però existeix el projecte i una petita part (no publicada) ja creada.

Si a primera hora en Bernat ens va deixar al·lucinats, el que ens va explicar després de l'esmorzar ens va deixar literalment amb la boca oberta. Els que hem treballat amb S4A o Snap4Arduino sabem el que limita la necessària connexió entre l'ordinador i la placa per tal que pugui executar el programa. En uns mesos això podria ser el passat. Amb Microblocks (el conillet de dalt) es podran executar programes creats amb una interfície semblant a Snap! (també hi haurà per altres llenguatges) directament a la placa.

El Meetup va acabar amb la posada en comú dels dos grups, en que ens havíem dividit la segona hora. l'altre grup havia parlat de mbot i les seves possibilitats en educació.

Encara vam tenir ocasió a la sortida de poder veure els drons d'en Natxo Varona, membre d'educaires.

En resum un matí de dissabte molt ben aprofitat.

ESPERANT LA DEMOCRÀCIA

Estic assegut a una cadira del centre cívic que tinc assignat com a colegi electoralt. En breus minuts seran les 0:00 del dia 1 d'octubre i estic aquí per fer possible un referèndum que alguns dels que em governen diuen que és il·legal, encara que ha estat convocat per alguns altres dels que em governen. Al meu voltant gent de totes les edats es reparteix per les cadires o el terra, en altres espais dormen o ho intentent.

Un petit grup vigila la porta, els mossos han vingut en dues ocasions i probablement tornaran. Els mòbils bullen i les converses es succeeixen, es parla del que estem fent, del que passarà d'aquí unes hores, però també del que esperen pel futur, de feina. Una noia intenta estudiar sense aconseguir-ho.

A través de les xarxes ens arriba la notícia que els milers de policies que s'han desplaçat per evitar la votació han començat a moure's. No sabem que faran, però no esperem res de bó.

Els que estem aquí tancats som els veïns del barri, no acostumen a ocupar locals ni a tenir en el nostre futur immediat la possibilitat de que algun cos de seguretat ens consideri el seu objectiu. Molts no han conegut la època en que els enfrontaments amb els antidisturbis eren habituals, d'altres ho recorden com un fet llunyà.

No sé si tinc raó, en voler votar, o no; però sé que, si la raó la tenen els que estan reprimint el desig de molts de ser preguntats pel seu futur. M'estimo més estar equivocat que estar amb ells.

En breus minuts serà la 1:00. Vaig a intentar dormir. El dia d'avui serà llarg.

INTRODUCCIÓ DE MEIRIEU ALS 7 MALENTESOS DE "L'ESCOLA NOVA"

Aquest estiu he descobert a l’Elena Ferro. Encara que segurament hem coincidit en alguna trobada educativa, ha sigut mitjançant alguns retuits de gent que segueixo que he conegut el seu blog i algunes de les seves idees. Per això amb una mica de retard llegeixo l'entrada en que traduïa part de l’article de Philippe Meirieu: L’Education Nouvelle : carrefour de malentendus… et creuset de la réflexion pédagogique d’aujourd’hui publicat a Le café pédagogique. Al seu escrit, L’Elena ens diu que és una traducció “lliure”/resum i ens recomana que llegim l’article original. He seguit el seu consell i he arribat a dues conclusions, la primera que la part que ella ha fet està molt ben feta; la segona, que la resta de l’article també és prou interessant degut a que la situació que va fer escriure l'original es dóna també a casa nostra.

Com el francès no m’és del tot estrany, m’he atrevit amb la primera part de l’article. Així que el que ve a continuació és la meva traducció lliure i adaptació del text de l’article en el que Meirieu donava la raó per la qual esmentava els 7 malentesos de l’escola nova, i els 7 principis per aclarir-los. Aquells que sabeu francès disculpeu els errors de traducció.

Abans de les vacances, una reflexió sobre "l'Escola Nova”, que va aparèixer a principis del Segle XX, s’estructurà el 1921 al Congrés de Calais i de la que encara cal parlar... per tots aquells que no la coneixen.

Una de les nombroses paradoxes de l'Escola Nova es troba en el fet que ha estat considerada marginal en les seves pràctiques al mateix temps que aconseguia imposar la majoria de les seves idees en el discurs educatiu. Certament, el seu caràcter marginal ha sigut, i és de manera sistemàtica, reivindicat pels seus promotors que es queixen de la institucionalització de les seves propostes que els pren el caràcter subversiu, canvia la seva orientació i, al final, provoca la seva dissolució en una pedagogia tradicional ordinària, només modernitzada en aparença.

Però, al mateix temps, restant en el seu terreny, els defensors de l'Escola Nova no deixen de moure’s en tots els sentits fins semblar, de vegades, hegemònics. Parlen i escriuen sense parar, repetits per divulgadors educatius de tota mena... dels psicòlegs que es vanten de experts en pedagogia als especialistes en estil de vida, tan en les revistes per al públic en general, com en l’abundant literatura sobre “creixement personal”. Aquest proselitisme frenètic a favor de l'Escola Nova no deixa, per altra banda, de mantenir una important confusió: mentre la “pedagogia tradicional” de l’aprenentatge (classes segmentades i tancades, lliçons magistrals seguides d’exercicis d’aplicació, notes i classificació sistemàtica, etc.) sembla inamovible, els adversaris de l'Escola Nova no deixen de denunciar la influència dels “reformadors” i de responsabilitzar-los del descens de nivell, de la deixadesa generalitzada i de l’abandonament de tota exigència intel·lectual a l’escola. Aquesta situació estranya no facilita l’anàlisi amb detall de la realitat de les propostes de l'Escola Nova degut a que els atacs que rep provoquen una reacció solidària de tots els seus defensors al voltant d’eslògans emblemàtics... amb el risc d’eliminar les nombroses diferències d’enfocament, o fins i tot, ocultar objectius fonamentals reals. Aquest és el cas de la promoció de la famosa frase: “l’alumne al centre del sistema”, utilitzada per primera vegada en un document annex a la llei d’orientació francesa de 1989 per emfatitzar la necessitat de sortir d'una "democratització-massificació" -pensant en termes de simple gestió- per avançar cap a una escolarització que permeti, mitjançant una intervenció pedagògica adaptada a cada alumne, l’èxit de la major part d’ells. Posteriorment es va presentar com una manera d’eliminar els coneixements de l’escola i d’agenollar-se davant els capricis dels infants-reis. Els seus promotors es van veure obligats a defensar la idea inicial sense adonar-se que aquells que la menyspreaven es mantenien de manera deliberada en la seva interpretació inicial. Per tant hi havia el sentiment de trobar-se amb un diàleg de sords, on la polèmica continuava creixent sense que mai es clarifiquin prou les coses, per tal que podem saber de que es parla realment i que signifiquen exactament els mots que s’utilitzen.

Existeixen una gran quantitat d’aquests malentesos en que ens enredem i que bloquegen tant la reflexió pedagògica com el treball en detall sobre les pràctiques que es duen a terme. Esmentaré aquí alguns dels més freqüents, mostrant cada vegada l’interès que hi ha a no adherir-se als eslògans habituals i distanciar-se d’allò generalment acceptat, per poder ser fidels a la idea inicial de "l'Escola Nova”. Això em portarà a uns principis que només pretenen ser eines bàsiques per distingir al cor del discurs educatiu alguns dels elements essencials.

Ara, si no ho heu fet ja, us recomano que llegiu l'entrada de l'Elena

SCRATCH JR

He sentit sovint parlar molt malament dels grups de WhatsApp de mares i pares, històries per a no dormir de discussions que començaven amb una brometa virtual i acabaven amb enfrontaments verbals i físics. Tot això em fa pensar que he tingut molta sort amb el grup del meu fill gran, es va crear a P3 i ja portem 3 anys de convivència on, molt sovint, s'ha utilitzat aquesta via per col·laborar i aportar espectacles, festes, tallers, etc. que puguin agradar als nostres fills. Un dels tallers que va aparèixer fa poc tenia a veure amb Scratch Jr.

Amb un sobri "per a la vostra info" la mama d'una nena de la classe ens feia arribar un enllaç del cibernarium a uns cursos d'Scratch Jr, Scratch i Robòtica que es fan entre juliol i octubre al Parc Tecnològic.

El curs per a nenes i nens de 6 a 9 anys consisteix a introduir els infants en la programació mitjançant Scratch Jr. Una versió simplificada d'Scratch (el curs per a nenes i nens de 10 a 12) que permet crear històries utilitzant blocs.

Blocs? Què són blocs?

Totes les màquines que necessiten d'un programa per a funcionar executen un codi binari (amb dos opcions) que als humans se'ns fa difícil d'entendre, per aquesta raó hi ha llenguatges de programació que apropen la comunicació d'una forma més humana. Durant molts anys es feia mitjançant text; però amb l'aparició d'Scratch es va iniciar una nova manera de fer-ho: amb dibuixos que representessin el que es volia programar (blocs).

Per aconseguir que un element es mogui per la pantalla, es podria utilitzar un llenguatge basat en text com javaScript amb la instrucció moveForward(); un bloc d'Scratch, on encara hi hauria text, o un bloc d'Scratch Jr on només hi hauria el nombre de passos.

Scratch Jr per a infants prelectors o que tot just comencen.

Scratch Jr és una aplicació gratuita disponible per Android, iOs i alguna altra plataforma. En ella els infants poden crear les seves històries en diferents escenaris, fent que el gatet que ve per defecte, o qualsevol dels personatges que hi ha, segueixi el que indiquin amb els blocs de programació.

La pantalla de treball situada al centre, té a l'esquerra la possibilitat d'afegir més personatges, i a la dreta la de crear diferents escenes d'un projecte. A la part de sota es troben els 6 grups de blocs, diferenciats els uns dels altres per un dibuix i un color, i els elements que hi ha disponibles en el grup que tenim actiu. Just a sota la zona on deixar anar els blocs dels programes.

Cada personatge tindrà la seva programació que podrem fer arrossegant els blocs i connectant-los entre ells.

Scratch Jr és una bona opció per a que qualsevol pugui introduir al seu infant en la programació i en una forma de pensar i crear que sens dubte l'ajudaran a créixer.